No cal dir ni un mot. El silenci parla per tu. Però ai! els ulls et delaten, et delaten quan tens al davant aquelles nines que et fan sentir com una nena. I zas! ambdues es troben i es produeix un esclat de paraules que no sent ningú. Llavors la sorra deixa de caure per uns instants. En aquell intercanvi de complicitats infinites i indesxifrables, flueix el riu vermell.
Aquell moment s'escapa del present, i esdevé un record d'ahir, un ahir que tanco dins del meu bagul particular, on deso totes les fotografies d'altres ahirs i que encara formen part del meu avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada