Primavera: fugacitat









Les flors s'obren en la seva jovenívola esplendor, esplendor que es marceix al cap de poc. Escolto dolçament la música dels ocells amagats. Quadres perfumats i tacats de color verd. La pluja i el sol s'abracen i els núvols caminen damunt de l'Arc de sant martí. Arbres despullats muden la seva pell. Roges maduixes saboroses. I jo passejo damunt d'aquesta dolça primavera, desistint de retenir-la entre les meves mans, perquè demà, demà l'estiu li prendrà el relleu. I tan sols em restarà un grapat de pètals de rosa vermella immortalitzats dins d'un llibre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies