"Escriptors" i escriptors




















Fa poc vaig escriure l'article: Ser o no ser escriptor. I és que quan hom té una idea es posa a escriure "a raig" i de vegades oblida la tasca lingüística que hi ha al darrere de l'elaboració d'un text. Precisament, el David Maudeño que ja m'havia avisat que se m'havien escapat errades ortogràfiques de l'esmentat article, va escriure al seu blog el post: "Faltes d'ortografia". En aquest article feia referència al fet que un Anònim va anomenar-me "escriptora" pel fet d'haver comès aquestes errades en aquest post, i me les va corregir. Certament, tant l'un com l'altre tenen raó en una cosa: un escriptor ha de fer la correcció lingüística dels seus escrits. Si pensem en els escriptors prefabrians recordarem que la majoria escrivien sense la normativa que tenim ara, i tot i així ningú no els ha qualificat amb l'apel·latiu: "escriptors". No nego que ara que tenim aquesta esmentada normativa els escriptors la bandegem, ans al contrari, perquè rere la tasca de l'ofici d'escriure hi ha la part literària i la part lingüística, i totes dues configuren el text.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies