Fa un temps vaig plantar dues menes de llavors. D'aquestes llavors n'ha nascut una tija. I és que aquestes petites llavors són com la vida, on l'Atzar, aquell déu, si em permeteu la metàfora, fa i desfà al marge dels nostres somnis. Els cops d'aquesta divinitat ens sotgen i ens recorden que no som dins d'una pel·lícula d'aquelles que té un final feliç. Ans al contrari, ens posa a prova cada segon de la nostra existència, i hem de saber-lo vèncer. Però el cert és que moltes circumstàncies inesperades que en un primer moment són tràgiques prenen sentit al llarg dels anys. Qui sap si aquestes llavors estèrils esdevindran algun dia flors. El temps és l'únic que té totes les respostes i l'atzar ens les fa arribar.
2 comentaris:
A mi també m'agraden i m'inspiren les llavors i els seus efectes.
Et suggeresc que et mires el post de hui del diari d'estiu d'una dona apòcrifa.
http://vidapervida.blogspot.com/2009/08/el-campet-i-la-vida.html
Hola Vidapervida! Gràcies per la teva aportació i pel teu suggeriment!
Salutacions ben cordials.
Publica un comentari a l'entrada