Ser o no ser escriptor/a II










Fa uns dies arrel d'una conversa amb el Llibreter, vaig plantejar a l'Antaviana el dilema: Ser o no ser escriptor/a. El cas és que primer va sorgir un Anònim que va trobar errades ortogràfiques que se'm van escapar i va posar en dubte que jo fos escriptora. Després el Llunàtic va escriure un post dient que els que ens dediquem a escriure cal que revisem bé els escrits abans de publicar-los. En aquest post, un dels comentaristes deia que cal ser exigents amb aquells que s'autodenominen escriptors/es.

Quan un/una persona diu que és músic, pintor, etc. no passa res. En canvi, quan algú diu que el seu ofici és ser escriptor/a aleshores s'encén la polèmica. Jo no he pronunciat aquesta paraula amb vanitat, simplement és un dels meus oficis, conjuntament amb el de professora de llengua catalana i literatura. És possible que alguns lectors opinin que el què escric no tingui cap mena de qualitat literària, però a mi m'agrada escriure i m'agrada compartir allò que escric amb els lectors i lectores que em vulguin llegir. Per tant, puc afirmar que sóc escriptora, però humil. I de fet, gràcies a l'Antaviana, ho sóc perquè tinc lectors i lectores que em llegeixen. Fins i tot, les opinions desfavorables també alimenten el meu ofici, ja que m'obliguen a millorar contínuament. Així doncs, gràcies a tots i totes vosaltres, per donar sentit a les meves paraules escrites.

Comentaris

Clidice ha dit…
Hola! t'acabo de conèixer per en Tibau, com no podia ser d'una altra manera :) sempre m'ha fet gràcia això de la gent que es pensa que, per a ser escriptor, cal no fer faltes d'ortografia, gramàtica, sintaxi. Normalment, per això, molts fan carreres com filologia. Aleshores se n'adonen que ser escriptor és tota una altra cosa: és tenir quelcom a dir i algú a qui li interessi, el què dius i com ho dius.

Per tant, tranquil·la, he fet un tomb per aquí i ets escriptora :)
Arlequí ha dit…
Hola Clidice! Benvinguda i gràcies per les teves paraules :)

Salutacions ben cordials.
vpamies ha dit…
Quan un metge fa una errada, pot morir alguna persona. No se les pot permetre.

Quan arquitecte fa una errada de càlculs i s'ensorra un edifici, també hi poden morir moltes persones. Tampoc se les pot permetre.

Quan un escriptor fa una falta d'ortografia flagrant, pot qüestionar la seva professionalitat però no posa en risc la vida de ningú (tret d'algun lletraferit de cor delicat).

Si ets escriptor, has de saber dominar els mecanismes d'escriptura, sens dubte. Però l'ofici d'escriure s'aprèn i permet molts jocs i aventures i fins i tot atemptats a la llengua.

Perquè la llengua no és una ciència exacta i una mateixa idea es pot expressar de milions de maneres diferents, totes correctes.

Si hem de qüestionar que un escriptor ho sigui perquè fa una falta d'ortografia, hauríem de qüestionar moltes altres professions que també viuen del que escriuen o diuen (periodistes, locutors, retolistes, polítics, venedors d'enciclopèdies, guies turístics i un llarguíssim etcètera que deu poder abraçar la gran majoria de professions que hi ha al món).

Tot bon professional, sigui del ram que sigui, ha de cercar l'excel·lència en allò que fa. Però tot és un camí cap on s'intenta arribar.

Si ens hi posem ferms, segur que qualsevol escriptor ha presentat algun original amb faltes d'ortografia.

Si no fos així no caldrien els correctors de les editorials. :-)

Segueix escrivint, Arlequí, que prou bé que ho fas!
Arlequí ha dit…
Hola Víctor! Moltíssimes gràcies per aportar la teva opinió i les teves paraules!

Salutacions i gràcies de nou!
sargantana ha dit…
crec que es mes important el que es vol expresar que no pas com ho fas.
pero logicament son opcions i opnions.
un peto de diumentge.
;)
Arlequí ha dit…
Hola Sargantana! Tens raó en el què dius.
Gràcies per la teva opinió.

Salutacions cordials.

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies