121è Joc literari Tens un racó dalt del món













Damunt les restes d'unes escales, jeu adormit i immòbil. Sempre havia jugat a pujar i baixar d'aquells graons amb els seus germans. Havia viatjat damunt de les teulades d'altres ciutats, no podia parar mai quiet, havia de conèixer llocs nous. Però tenia en el seu record, aquell indret on havia deixat la seva infantesa. Aleshores va desfer el camí i va tornar allà. Es va quedar molt sobtat quan veié que estava tan destrossat. Volgué enfilar-s'hi d'un salt però l'alçada era considerable, i allà semblava que les seves potes no podien arribar-hi. Estava a punt de desistir, quan la llum del sol li mostrà una altra ruta, per on podia accedir-hi. Estava tan cansat que va deixar caure les seves set vides en un son profund damunt d'aquell llit desgastat.

Comentaris

Sani Girona Roig ha dit…
Preciós conte cruel...
Per alguna raó ue desconec no eres a la meva llista de blogaires i blocaires de la LCL. Ho sneto.
He afegit l'enllàs.
Cuida't

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies