Digue'm

-












què llegeixes aquest mes?

Comentaris

  1. en veu baixa28 d’agost del 2009, a les 12:03

    He tornat a Quanta, quanta guerra..., i Aloma, i Passeig d'aniversari, de Vinyoli, i Els treballs perduts, de J.F. Mira, i més, molt més, que és estiu i els dies llargs.
    Salut!

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls28 d’agost del 2009, a les 12:19

    Bentornat En veu baixa! Els camins de la xarxa sense ens fan retrobar-nos ;)
    Ja veig que has aprofitat l'estiu per llegir bons llibres.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó28 d’agost del 2009, a les 13:32

    Com que ja em toca encetar l'any acadèmic i sóc membre de jurats m'he de llegir un bon grapat d'originals. De segur que en trobe alguns que estan molt bé.
    Bona lectura a tots.
    Salut i terra

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls28 d’agost del 2009, a les 13:38

    Hola Francesc! Enguany com que treballava a l'IES Cubelles, em van demanar fer de jurat d'un concurs de narrativa de terror, i l'experiència fou dura perquè no és el gènere que a mi m'agrada llegir. Tot i així, fer de jurat és interessant.

    Salut i Terra!

    ResponElimina
  5. Jesús M. Tibau29 d’agost del 2009, a les 23:20

    rellegeixo per enèssima vegada Incerta glòria. El comentarem al club de lectura de setembre

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació