Feia temps que el nom de Harold Bloom em picava la curiositat de lectora. I és així que vaig decidir llegir: El futur de la imaginació. Es tracta d'un assaig de crítica literària en què l'escriptor fa referència a les noves tecnologies com el nou mitjà per als joves escriptors. Després fa un anàlisi de diferents autors que ell considera canònics. La llista dels autors va des de William Shakespeare fins a José Saramago. En cada apartat fa una ressenya d'una o vàries de les obres més representatives d'aquests escriptors. En conclusió aquest és un llibre interessant, tot i que hi ha aspectes discutibles: com el fet que sembli que Shakespeare sigui l'autor més important, i que influeix, segons ell, en pràcticament, tots els autors dels quals parla. No nego que el dramaturg anglès no sigui important en la literatura universal, i de ben segur que ha influït en moltíssims escriptors posteriors. Però crec que cada autor fa el seu propi trajecte literari i per tant opino que no és bo focalitzar l'historicisme literari en un únic escriptor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada