L'Editorial: el be s'ha menjat la flor o no?

L'any 1943 Antoine de Saint-Exupéry publica El petit príncep, una de les novel·les més belles de tots els temps. Recordo que a casa teníem un quadre amb un dibuix del protagonista principal amb una de les citacions cabdals del llibre: Només podem veure amb el cor. L'essencial és invisible als ulls. I aquí hi ha la idea cabdal del llibre. Però anem a pams. El llibre s'inicia quan un personatge narrador de professió aviador dibuixa una serp que s'ha menjat un elefant,. Quan pregunta a la gent adulta, tothom hi veu un barret; fins que es topa amb el petit príncep que veu l'elefant dins la serp. Aquí comença una gran aventura. A poc a poquet, sabrem que el petit príncep prové d'un planeta petit, amb volcans i una flor, la flor que el durà a fer aquest viatge d'aprenentatge per diferents planetes, coneixent diversitat de personatges: el rei, el vanitós, el borratxo, el fanaler, la serp i els homes. Aquesta aventura no tan sols és una experiència per al nostre petit protagonista, també ho és per al narrador, un home adult que aprèn de la candidesa, i també de les reflexions que sovint el petit príncep li fa al llarg d'aquesta història.

El més poètic de tot és el moment en què el petit príncep decideix tornar al planeta, per cuidar de la flor, perquè sino el be se la menjarà. De fet la història es tanca amb aquesta pregunta oberta del narrador-aviador adreçada als lectors i lectores: ¿el be s'ha menjat la flor o no? I veureu com tot canvia... És a dir, que l'autor convida tant als nens com als adults a no abandonar el món dels infants, perquè cap persona gran no entendrà mai que això sigui tan important!.