Sentits: la vista








S'ha despertat el primer dels meus sentits. Les dues nines de color de xocolata necessiten mirar i veure. Només sortir al carrer, ells ja es topen amb els primers vestigis del proper cicle estacional: fulles seques d'or adormides a l'asfalt. Seguidament poden admirar la blavor celestial barrejada amb el blanc del cotó dels núvols. Per uns moments però, es tanquen i s'imaginen aquell paisatge amb els set colors del cel. El camí encara no s'ha acabat, per atzar es topen amb un escenari trist: una parella i un bebè i uns quants signes que mostren que el carrer és la seva llar. Una gota d'aigua dolça regalima per damunt del rostre. Però després passen per un immens jardí de roses vermelles, orquídies, geranis, clavells, pensaments, una festa de colors i de perfums que els embolcallen. Finalment arriba la nit, i és el moment en què ells poden estimar en silenci la lluna plena. L'endemà els meus ulls tindran un nou despertar...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies