Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
felicitats, i et desitjo tota la sort del món
ResponEliminal'enhorabona :)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Jesús i Clidice! Espero que llegiu el llibre i que us agradi ;)
ResponEliminaMoltíssimes felicitats. palpar físicament el primer llibre (vaja, tots) que u ha escrit és un plaer només comparable a palpar... l'essència dels déus?
ResponEliminaL'enhorabona
Salut i terra
Moltíssimes gràcies Francesc! Palpar encara no!, els llibres en paper encara han d'arribar a casa!
ResponEliminaSalut i terra!
Felicitats Roser !! Et desitjo tot lo millor i espero poguer llegir-lo ben aviat..
ResponEliminaSusana A.
Moltes gràcies Susana A.
ResponEliminaUn petó ben gran per a tu!
moltes felicitats!
ResponEliminaaixo ha d'esser un orgull molt grand
anims i petons!!
Fantàstic! A veure quan el podem tenir a les mans.
ResponEliminaHola Sargantana! Gràcies!
ResponEliminaPere, aviat, aviat! Ja ho diré pel bloc!
Salutacions cordials.