Ves al contingut principal

El privilegi de recordar









Cada dia tenim un motiu, un objecte, una aroma, que ens dóna la clau per obrir el bagul, aquell bagul on hi desem tot allò que hem viscut. Recordar, quina paraula tan bella i de vegades trista, quan recordem que hi ha milers de persones al món que perden o ja han perdut aquest privilegi. Oblidar detalls quotidians que tots aquells que tenim la memòria viva fem automàticament. Però no, no podem oblidar aquesta gent que pateix dia a dia aquesta degeneració. Somniar, podem somniar que algun dia no gaire llunyà els científics trobaran la manera de curar la malaltia de l'oblit. Caminar, hem de caminar endavant perquè de vida només en tenim una, i aquells que encara conservem aquest privilegi podem ensenyar a recordar una mica a aquells que no ho recorden. Estimar, podem estimar aquestes persones perquè encara que hagin oblidat els nostres noms, no han perdut la facultat d'estimar als altres. I nosaltres heretarem el llegat que ens han deixat.

Comentaris

Clidice ha dit…
tu ho dius: cal estimar :)
jomateixa ha dit…
És una malaltia molt trista que molts vivim d'aprop.