Nous seguidors del bloc

-








Dia a dia, vaig descobrint per casualitat que aquest bloc, que és també el vostre, té nous lectors i lectores que es fan seguidors. I és que això és el enriqueix més aquest espai de i sobre literatura. Un espai que a poc a poc esdevé conegut en diferents àmbits de la xarxa. Sincerament, quan l'Arlequí va crear l'Antaviana no s'imaginava que aconseguiria tenir tants lectors i lectores. I no només això, sinó que a més a més, molts de vosaltres contribuïu a mantenir-lo viu perquè opineu, sigueu anònims o amb nom de pil·la. I aquesta és la raó de ser del bloc, perquè l'Arlequí vol comunicar-se amb vosaltres mitjançant la literatura, la seva eterna amant. Moltes gràcies a tots i totes els seguidors, i benvinguts siguin als que vinguin darrere.

Comentaris

  1. Jesús M. Tibau5 de setembre del 2009, a les 0:17

    i amb la teva constància, més que n'hi hauran

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls5 de setembre del 2009, a les 8:35

    Moltíssimes gràcies Jesús!

    Un petó.

    ResponElimina
  3. sargantana6 de setembre del 2009, a les 13:28

    es un lloc agradable..on sempre hi aprenc alguna cosa nova.
    gracies per la teva feina

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls6 de setembre del 2009, a les 13:35

    Gràcies Sargantana!

    ResponElimina
  5. viu i llegeix7 de setembre del 2009, a les 22:26

    Segueixo en silenci aquest espai amb aquest nom tan calderià.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls7 de setembre del 2009, a les 22:29

    Hola Viu i llegeix! Tots els seguidors siguin silenciosos o no sempre són benvinguts en aquest bloc!

    Salutacions ben cordials.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació