Troba les paraules: pistes

-








1. DULCINEA
2. CURIAL I GÜELFA
3. PETRARCA
4. EXISTENCIALISME
5. RAPSODE



1. Nom d'un personatge literari femení.
2. Nom d'una novel·la del segle XV de la literatura catalana.
3. Cognom d'un escriptor italià.
4. Corrent literari del segle XX que té l'existència humana com a eix de reflexió.
5. Nom d'una persona que té l'ofici de recitar poemes.

La Clidice ja ha trobat una de les paraules (5), però encara en queden quatre!
La Mercè ja ha trobat la paraula número 2. Felicitats! Ja només en queden tres!
En Pere ja encertat dos números: 1 i 4. Demano disculpes perquè la definició de 4 no estava ben plantejada!
Veí de Dalt, et deixo per a tu la número 3!
En Francesc ha descober el número 3! Enhorabona a tots i gràcies a tothom per la vostra participació.
Pere, la gràcia d'aquest joc és donar unes pistes i deixar que vosaltres aneu trobant les respostes, i després a poc a poquet en dono algunes més.

Comentaris

  1. Clidice9 de setembre del 2009, a les 16:36

    De moment la 5. Rapsode

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls9 de setembre del 2009, a les 17:09

    Moltes gràcies per la teva participació Clidice!

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó9 de setembre del 2009, a les 17:34

    A la 4 li pertocarien les avantguardes, per em falta un peu.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls9 de setembre del 2009, a les 18:23

    Francesc, he posat una pista millor sobre el corrent literari, crec que ara sí que trobaràs la resposta.

    ResponElimina
  5. Mercè9 de setembre del 2009, a les 18:28

    Interessant joc. Supose que la novel·la del segle XV (2)ha de ser el Tirant lo Blanc.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls9 de setembre del 2009, a les 18:44

    Hola Mercè! Quasi, quasi, però no és aquesta. Torna-ho a provar!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Mercè9 de setembre del 2009, a les 18:49

    Doncs, em queda el Curial e Güelfa.
    Salutacions.

    ResponElimina
  8. Francesc Mompó9 de setembre del 2009, a les 19:04

    Veges si és Durante Alighieri. (Dant és l'hiporístic de Durante)
    Salut i terra

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls9 de setembre del 2009, a les 19:15

    Hola Francesc! No no és Durante Alighieri però és un autor coetani! Torna-ho a provar!

    Salut i terra!

    ResponElimina
  10. El veí de dalt10 de setembre del 2009, a les 0:38

    I les meves? No surten! Havia encertat la 5 i fallat la 1 i la 2. La 3 és Camilleri? i la 4. Avantguardisme?

    ResponElimina
  11. miquel10 de setembre del 2009, a les 2:52

    A veure, a veure,

    L'autor italià podria ser Boccaccio. El corrent literari entenc que hauria d ser l'existencialisme (Kafka, etc.), però no em concorden les dates ni l'espai.
    I el personatge femení... Uf!

    ResponElimina
  12. miquel10 de setembre del 2009, a les 2:59

    Ei, ara que ho penso, no deu ser Dulcinea?

    ResponElimina
  13. Roser Caño Valls10 de setembre del 2009, a les 8:23

    Moltes gràcies Pere i Veí de Dalt per participar en aquest joc literari!

    Salutacions cordials!

    ResponElimina
  14. miquel10 de setembre del 2009, a les 17:22

    Ens dones tan poques pistes...!
    Si ens haguessis dit, per exemple, que l'autor italià va néixer a Arezzo... :-)

    ResponElimina
  15. Francesc Mompó10 de setembre del 2009, a les 18:05

    Petrarca?
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació