Vestigis de tardor








El cicle estiuenc es tancarà i donarà el relleu a la tardor. Deixarem enrere els dies de platja, de calor enganxosa i de lleure. Tornarem a començar un nou "curs" laboral on tothom pren la rutina i les presses com els seus companys de viatge d'anada i tornada. Ja s'albiren lleument alguns vestigis de l'estació de les castanyes: fulles dels arbres caigudes i esgrogueïdes, dies més curts, i sobretot aquella nostàlgia que ens fa reviure temps viscuts. Cada cicle estacional és un nou pas del temps, aquell ésser que no s'atura mai, i que ens empeny a continuar endavant i a créixer contínuament. Cada any es repeteixen els canvis, però sempre viurem noves experiències i escriurem noves creacions.

Haurem de donar la benvinguda a aquesta tardor que ja es respira pels carrers de la ciutat, i permetre que ens sedueixi dolçament en un món de records d'infantesa que ens desvetllarà el nostre ésser càndit que encara viu dins nostre. A reveure estiu, bon dia tardor.

Comentaris

Anònim ha dit…
preciós...m' agradat molt...

Susana A.
Arlequí ha dit…
Moltes gràcies Susana A.

Un petó ben gran per a tu ;)

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies