Música i literatura: another day in paradise

L'any 1989 Phil Collins va revolucionar el món de la música amb una cançó: Another day in paradise. Aquest títol no es refereix a un paradís ideal, ans al contrari. Precisament l'esmentada cançó comença amb els següents versos:

She calls out to the man on the street
"Sir, can you help me?
It's cold and I've nowhere to sleep
Is there somewhere you can tell me?"

Una dona sense sostre demana ajuda a un home, un Lord. I aquí s'inicia una història que continua així:

He walks on, doesn't look back
He pretends he can't hear her
He starts to whistle as he crosses the street
She's embarrassed to be there

L'home no vol sentir ni escoltar a la dona; no vol veure el seu voltant i això fa que ella se senti avergonyida per la situació, i sola. En aquest instant se senten uns versos en forma de tornada:

Oh, think twice, it's just another day for
For you and me in paradise
Oh, think twice, it's just another day
For you, you and me in paradise
Just think about it

L'home és al paradís. Aquest terme és usat amb una ironia tenyida de tristesa.
L'home viu una dualitat: no vol veure la realitat, però també es pregunta com se sent ella, però ell no escolta el seu clam, aquell clam que demana ajuda. Aquest és doncs el paradís, un indret que molta gent sap que existeix i però que no vol veure ni escoltar aquells que hi han de sobreviure.
Aquesta és doncs una cançó que barreja la poesia, la melodia i la denúncia de l'egoisme de la societat davant d'aquells que necessiten ser escoltats. Qualsevol de nosaltres es pot trobar un dia qualsevol al paradís.