Les meves oïdes es desvetllen amb el so del trànsit del matí. Sento una melodia de gotes caient contínuament a terra. Escolto la veu de Louis Armstrong (What a wonderfuld Wold) que em transporta cap a instants fugaços joiosos viscuts. Sento i escolto la teva veu, la que pronuncia el meu nom amb dolcesa. Escolto les paraules càndides d'una nena que forma part del nostre entorn. Sento diferents cops de claqueta a ritme de jazz, flamenc o música africana. Sento i escolto, escolto i sento, el món és ple de sorolls i melodies que ens conviden a viatjar dins una atmosfera inalterable i on tot és possible.
1 comentari:
gràcies, adoro en Satchmo :)
Publica un comentari a l'entrada