Digue'm
què llegeixes aquest mes
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
bon dia arlequi,
ResponEliminales meves lectures no es poden medir per mesos...estic molt parada. no es pot esser per a tot arreu, pero sempre hi ha algun llibre aprop..
m'esta agradant llegir cada cop mes a autors locals
tinc a ma un recull d'en carles fages de climent, i un de la maria angels anglada
pero els consumeixo a pesics...pero asaborin cada un d'ells que es l'important
a sobre la tauleta s'en van apilotan...m'he de posar les piles!!
una abraçada.
"Nou Contes" de J.D. Salinger.
ResponEliminaTraducció de Quim Monzó.
Editorial Empúries -edició especial 25 anys.
Petons.
La filla de l'optimista de l'escriptora Eudora Welty
ResponEliminaEl Casalot, de Charles Dickens, i Si te dicen que caí, de Juan Marsé.
ResponEliminaUoohhh! Em pot la golafreria, desprès no tinc temps per tot, però, no he pogut resistir parar per la biblioteca, tenia el pressentiment de que trobaria quelcom d’interessant.
ResponEliminaJa sortia content, amb “La carta robada i altres narracions” de E.A. Poe, quan a l’expositor trobo “Contes d’un Filòsof – Contes de Glòria i d’Infern”, de Diego Ruiz, editat aquest mateix any per Cossetània Edicions, i que tenia apuntat al carro de la compra. Per on començo? Arrrghh!
Ara em deleixo amb "Els jugadors de whist", de Vicenç Pagès Jordà. El recomano a tothom, però sobretot als que es troben en els quaranta, la generació dels meus cosins més grans: és el retrat de la seva generació, amb multitud de referències a la cultura popular (música, sèries de televisió, jocs infantils...).
ResponEliminaLa ma de Fàtima. Uff
ResponEliminaLa ma de Fàtima, Uff...
ResponEliminaHola a tothom! Veig que com sempre, encara que anem atrafegats trobem una estoneta per llegir!
ResponEliminaGràcies a tots per compartir les vostres lectures. Compartir ens enriqueix!
Una abraçada.