Des de fa molt temps, en Víctor Pàmies ens ofereix dia a dia nombrosos refranys, dites i frases populars amb els seus orígens i usos ; i aquesta setmana al seu bloc arribarà a les 300.000 entrades!. Com podria començar parlant d'aquest tema que ens ocupa sense anar a cegues? Ara que hi penso, la cultura popular no és una qüestió per prendre's a la lleugera. Temps era temps, que avis, pares i fills s'han intercanviat sovint nombroses expressions provinents de la nostra cultura. Per posar un exemple, una mare podia i pot cantar la canya al fill, quan aquest no vol baixar del burro. I si és el cas que hom es troba en una situació ideal, podem dir que està com un peix al cove, perquè fins i tot, queda més poètic. I no podem oblidar l'expressió t'has quedat a la lluna de València que resulta més bonic que no dir algú que no estàs atent/a. I com no podíem pas bandejar tampoc els nostres sopars de duro, quan ens trobem entre amics i literaturitzem una mica algunes anècdotes. I com que molts de vosaltres ja us sabeu la lliçó posarem punt i final amb una de les meves dites preferides: fent i desfent aprèn l'aprenent.
4 comentaris:
A punt a punt, està això... me'n falten pocs més de 350!
I saps? L'alegria més gran és veure com els meus fills d'11 i 8 anys m'ajuden, amb els llibres infantils i algun de més senzillet. I ha sortit d'ells mateixos, que jo no els he castigat pas! :-)
Penso que els pot ser profitós practicar amb el teclat de l'ordinador, millorar la velocitat, l'escriptura, conèixer com funcionen alguns programes... i a mi em resulta més senzill corregir allò que fan que entrar-ho de nou. Sembla que ja tinc garantit el relleu generacional! :-)
És un tresor la tasca que en Víctor.
Ja que has utilitzat l'expressió "quedar-se a la lluna de València", en faré una blreu explicació de l'origen. Quan la ciutat estava tancada per les muralles -ja en fa, d'això-, les portes de les torres dels Serrans -les que embocaven el camí de la Serrania- es tancaven a una hora determinada de la nit. Qui no havia arribat a temps, no podia entrar a ciutat fins a s'endemà, i per tant li tocava dormir al ras, mirant la lluna, a la lluna de València per haver-se encantat.
Salut i Terra
Hola Víctor! És important que tinguis el relleu generacional garantit :-)
Francesc, moltes gràcies per l'explicació d'origen sempre és bo saber coses sobretot si provenen de la cultura popular.
Salutacions ben cordials.
A mi m'agrada aquella de "posar la lluna en un cove".
Publica un comentari a l'entrada