L'Editorial: L'ull crític genuí del Llunàtic

En el món blocaire hi ha el nom d'un bloc d'indiscutible referència: el Llunàtic. Ningú desconeix que en aquest espai des de fa cinc anys en David ens va oferint píndoles, que són apunts de crítiques d'infinites lectures i autors a través del seu ull crític genuí. Genuí perquè encara que la seva perspectiva no s'allunyi de la subjectivitat, està clar que ell és un bon lector i que mitjançant les seves lectures ens brinda ressenyes que ens fan créixer a nosaltres com a lectors/lectores. Potser hi hagi qui no estigui d'acord amb els seus comentaris, que no deixen indiferent a ningú, comentaris que barregen aspectes positius i millorables dins d'una harmonia sublim, però és innegable la vàlua dels seus escrits crítics.I és que certament, en la literatura 2.0 hi ha diversitat de blocs i blogs de literatura i sobre literatura, però allò que els caracteritza és la seva essència, allò que diuen i com ho diuen. En David és sincer i té ull literari, i tot allò que ell escriu, sempre des de la modèstia, ho escriu simplement perquè té coses a dir de llibres i autors, que encara que alguns se sentin potser ofesos, ben segur que aprenen alguna cosa: tots els escriptors/res poden/podem explorar i aprofundir en la seva/nostra tasca literària.
Gràcies al Llunàtic, la crítica literària ens ofereix una visió diferent de la literatura, clàssica i actual, catalana i internacional, però al cap i a la fi, literatura.