Llegim amb Gemma Pascual Escrivà

-









1. Quin fou el teu primer llibre?
Els dos primers llibres van ser Donetes Louisa May Alcott i un Capità de quinze anys de Jules Verne.
2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?
El Llibre dels Adéus, un llibre de poemes d’Isabel Robles, i a més a més hi ha dues piles de llibres, una amb els que m’han regalat i encara no he llegit, no diré títols. I una altra molt gran que com que m’agrada molt rellegir segons l’estat d’ànim podem trobar de tot, des de Júlia d’Isabel-Clara Simó, Vicent Andrés Estellés, Espriu, Virgina woolf, etc.
3. Quin és el teu racó preferit per llegir?
Qualsevol lloc és bo, el llit és el que menys m’agrada. Potser el que més és al menjador de casa, asseguda al silló.
4. Digues un llibre que no hagis llegit.
Els dos darrers premis Literaris de Gandia:
Francesc de Borja, el duc sant de Josep Piera i Allà no les grues nien d'Elies Barberà.
5. Una lectura inoblidable…
Dues lectures: Una cambra pròpia de la Virginia woolf i Mirall Trencat de Mercè Rodorera

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació