Ves al contingut principal

Murs paral·lels








Avui es compleixen 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. Llavors jo en tenia 14, i paral·lelament vaig construir un mur al meu voltant... D'un temps ençà aquella paret de ciment, va caure, i aleshores es va trencar el meu aïllament; totes les amargors es van convertir i s'han convertit en runes, i ara formo part del món. Potser hi ha gent que pensi que aquella data no és prou significativa; o que les coses no han avançat gaire; o que encara hi ha molts murs visibles i invisibles que ens separen en molts aspectes; però aquell gest va suposar la fi d'una etapa, i un inici d'un nou cicle vital per a l'Arlequí des de l'instant en què vaig decidir tirar-lo a terra. Aquell rampell de rebel·lia contra el meu jo més poruc, va deixar enrere, per sempre, l'espectadora, llençant-me al trajecte vital on jo esdevinc una de les protagonistes amb veu pròpia.

Comentaris

Clidice ha dit…
un acte de valentia probablement de més transcendència que un mur, ara totalment fagocitat pel show bussiness :) ser protagonista de la pròpia història sempre és molt millor, felicitats :)