Sóc la viatgera que navega a la deriva enmig de la infinitat marina, que es deixa seduir per l'aroma salada i pel moviment harmònic de les onades. Sota un cel de nuvolositats obscures diviso l'ull del meu far, aquell que m'ilumina en la foscor i em retorna al lloc d'origen, torno a la meva Ítaca estimada.
2 comentaris:
Fantàstic... explendit... sensacional...
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Gràcies Jordi!
Salutacions ben cordials.
Publica un comentari a l'entrada