Em perdo, deliberadament, per camins boscosos i primaverals. Els meus peus em porten, amb decisió, cap un racó recòndit. Escales d'aigua dolça s'escapen dels meus ulls, envoltades d'una manta de molses que desprenen la seva aroma. Un paradís de miralls incolors em sedueixen i m'inviten a enfonsar-m'hi càndidament. Aleshores apareix la solitud que m'acompanya en aquest instant fugaç, però inoblidable. I de fons sento la suau música de l'escuma que es confon amb el llac com si els unís l'amor. Abandono d'esma aquest racó amagat, però no secret, i me'n duc el record d'uns instants entre jo i el paisatge que ningú pot trencar ni esborrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada