Reflexió en veu alta: Llegir i conèixer autors poc valorats

L'altre dia, en un recital Poètiques de tardor vaig poder gaudir de poemes de dos grans autors de la literatura catalana actual: Màrius Sampere i Montserrat Abelló, gràcies a la magnífica recitació de Rosa Renom i Jordi Boixaderes. Confesso que fins llavors no havia llegit res d'aquests dos poetes, com tampoc n'he sentit a parlar, fins que tant l'un com l'altra han aconseguir premis i reconeixe-
ments "oficials". Però jo em pregunto, perquè en aquesta societat triguem tant a valorar una sèrie d'escriptors com són per exemple: Montserrat Roig, Vicent Andrés Estellés, Mercè Rodoreda, entre moltíssims d'altres, l'obra dels quals ha estat poc valorada, exceptuant el cas Rodoreda a qui se li ha dedicat tot un any en reconeixement de la seva trajectòria literària. Però el cas és que sembla que calgui que aquests autors siguin coneguts a partir de reconeixements com aquest que hem esmentat o de premis. És així com hem de llegir i conèixer autors i autores que han dedicat i dediquen la seva vida a la tasca d'escriure? Hi ha una llarga llista de noms que encara desconeixem, cal treure del pou de l'oblit aquests escriptors i escriptores i descobrir-los i valorar el seu llegat com quelcom que forma part de la nostra tradició literària, una tradició que continua gràcies a la constància i la vàlua d'autors com Sampere i Abelló, per posar dos exemples. L'important no és si un escriptor guanya un premi, o ha publicat molts llibres, l'essencial és que arribi als lectors i lectores que anhelem endinsar-nos en allò que ells han creat, i han treballat meticulosament, perquè escriure és un ofici, un ofici laboriós i difícil que demana perseverància, bagatge cultural i experiència vital viscuda, tot això esdevé literatura a través de les seves mans.