Inesperadament s'obre una finestra, i entra una alenada de brisa dins meu. Sóc presa del dolç Keratos, aquell que de vegades apareix amb un martell... Sóc dins d'un somni, un somni, lluny de tenebres i de monstres. Torno a néixer i dins meu neix un altre jo ple d'esperances i de secretes il·lusions que potser algun dia desvetllaré. Benvinguda dolçor. A reveure amargor.
1 comentari:
si la brisa et duu la dolçor i s'enduu l'amargor ja cal que mantinguis la finestra ben oberta :)
Publica un comentari a l'entrada