Aquest és el post número 551. M'he despullat 551 vegades, sense pudor. Perquè quan un/a escriptor/a escriu per als altres i sobretot a la xarxa, es despulla, deixa entreveure enmig d'un oasi de ficcions, aquella part que durant el dia resta pregona al fons de les entranyes. L'escriptura i el flux constant de la vida ens empeny a treure'ns la roba que ens sobra per dir coses al món, per comunicar-nos mitjançant paraules plenes de subtileses literàries que arriben als lectors i lectores i que ells fan seves d'una manera d'una altra. Quan allò que escrivim forma part dels lectors i lectores, aleshores és quan escriure pren un sentit, ningú sap si aquest sentit tindrà un record, perquè som al temps de la immediatesa, i on tot és efímer més que mai, i encara més a la xarxa, però sí que és cert que l'escriure no cessarà, i continuarà el seu trajecte acompanyats dels lectors i lectores que ens llegeixen.
6 comentaris:
I a mi m'agrada
com la teva nuesa
m'embolcalla
allò efímer forma part de la nostra cultura, res és per sempre. En tot cas moltes gràcies per despullar-te per nosaltres 551 vegades. :)
Hola Nausica! Gràcies pel compliment!
Clidice gràcies a tu per la teva fidelitat a aquest bloc ;)
un brindis pels teus 551 stripteases!
No et pensis, els posts que fem duren més que els llibres a les prestatgeries de les llibreries :-)
Moltes gràcies Pere!
Salutacions :-)
Escriure és despullar-se però també és una manera d'amagar-se, de mentir, de simular.
M'agrada saber que tens intenció de continuar.
Publica un comentari a l'entrada