Adéu o potser, a reveure






Les nostres nines caminen per rutes antagòniques. La llunyania i els silencis han creat un mur d'acer entre tu i jo. Tendres records, silencis còmplices, paraules tallades o mai pronunciades...

Tal vegada aquell idil·li platònic fou un somni o potser no. Les portes s'obren i es tanquen... Potser aquesta no es tanqui del tot. Ara se m'obren tantes portes. Adéu o potser, a reveure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies