Bones Festes

-
L'Arlequí, és a dir, la Roser us desitja bones festes de la mà del rei, Elvis Presley:


Comentaris

  1. Anònim24 de desembre del 2009, a les 15:24

    BON NADAL!!

    Imma

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls24 de desembre del 2009, a les 15:55

    Bon Nadal Imma!

    ResponElimina
  3. Clidice24 de desembre del 2009, a les 16:23

    ais! el Rei! :) Bones Festes Roser! :)

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls24 de desembre del 2009, a les 17:29

    Bones festes Clidice!

    ResponElimina
  5. jaka24 de desembre del 2009, a les 18:19

    Bones Festes !!!

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls24 de desembre del 2009, a les 19:22

    Bones Festes, Jaka!

    ResponElimina
  7. Francesc Mompó24 de desembre del 2009, a les 19:58

    Bones Festes senyoreta Valls.
    Una abraçada des del sud
    Salut i Terra

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls24 de desembre del 2009, a les 20:04

    Bones Festes senyor Valls.
    Una abraçada des de Santa Coloma de Gramenet.

    Salut i Terra

    ResponElimina
  9. Víctor Pàmies i Riudor24 de desembre del 2009, a les 20:47

    Bon Nadal, arlequí Roser! I que tinguis una bona entrada a l'any nou que s'acosta.

    ResponElimina
  10. Roser Caño Valls24 de desembre del 2009, a les 23:34

    Bon Nadal Víctor! Igualment per a tu!

    ResponElimina
  11. sargantana27 de desembre del 2009, a les 12:38

    se que faig tard; he estat absent i tinc molta feina pendent
    pero et deixo els meus millors desitjos per aquets dies i molts petons
    bones festes, roser!!
    angels, la sargantana

    ResponElimina
  12. Roser Caño Valls27 de desembre del 2009, a les 12:50

    Mai es tard, Àngels! Bones festes per a tu!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació