Aquest post està dedicat als poetes amics i als amics poetes que tinguin instants de tristesa:
Si tens núvols negres al teu voltant,
te'ls allunyaré.
Si caus dins d'un pou,
els meus braços seran cordes.
Si plores,
seré el sol.
Si camines per un asfalt d'espines,
seré una manta.
Si et perds,
seré una brúixola.
Esborraré les teves penes,
i tornaré a dibuixar-te el somriure.
I quan tornin els núvols negres,
recorda "la cançó" que he escrit per a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada