Editorial especial: dedicat als poetes amics/als amics poetes








Aquest post està dedicat als poetes amics i als amics poetes que tinguin instants de tristesa:

Si tens núvols negres al teu voltant,
te'ls allunyaré.

Si caus dins d'un pou,
els meus braços seran cordes.

Si plores,
seré el sol.

Si camines per un asfalt d'espines,
seré una manta.

Si et perds,
seré una brúixola.

Esborraré les teves penes,
i tornaré a dibuixar-te el somriure.


I quan tornin els núvols negres,
recorda "la cançó" que he escrit per a tu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies