Joan Brossa: Què et suggereix...

-

















aquest poema visual?

Comentaris

Helena Bonals ha dit…
La música és sempre abstracta, immaterial, però cal alguna cosa d'orgànic, la presència dels cossos, les vides dels intèrprets, per convertir una partitura en una melodia, per fer que els instruments serveixin d'alguna cosa. Aquest poema vistual també necessita que nosaltres l'interpretem, per exemple.
3 de desembre de 2009 a les 9:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

-
Imatge
Imatge presa de la xarxa

Rengleres de soldats pacífics vigilen el llac. Incomptables éssers diminuts viatgen seguint el corrent. Des dalt del cim de la muntanya amb la neu fosa, se sent l'eco que xiuxiueja amoretes a l'aigua dolça sota els raigs d'or del déu Apol·lo. I de puntetes, de puntetes arriba ja la Primavera esperant que li obrim les finestres.
Més informació

4t Aniversari bloc Antaviana: Inventa

-
Imatge
un micrconte per aquesta imatge, penja-la el teu bloc, i deixa un comentari amb l'enllaç perquè el pugui enllaçant en aquest post. Moltes gràcies per la vostra participació!


Microconte d'Aurembaix:

La llum dels fanals del carrer es fonia sota la claror del nou dia. Caminava a pas decidit i de pressa. El fred li gratava les galtes i se li enfilava columna amunt, fins a la nuca. Si no fos pel so del retruc dels talons, semblaria una ciutat mig morta.


Microconte d'en Rafel:

Tenia el cap boirós, la nit abans era a Salou en un tot inclós amb paella, sol, sangria i altres detalls que no cal anomenar. Quan era arrossegat pel seu amic cap a casa, pels carrers de Londres, s’anava preguntant què li havien posat a la sangria que no veia més enllà d’un pam.



Microconte d'Elfreelang:

Agafats de bracet s'allunyaven de la boira i caminaven feliços cap a la llum, més enllà de la fotografia en la que havíem viscut, sense adonar-se, els darrers anys....ara fugirien plegats. Ara e…
Més informació