L'altra noia









Miro enllà al fons d'aquell cristall que sempre ens mostra tot allò que no
volem/podem veure. A l'altre cantó hi ha aquella noia, sí, sí aquella noia que quan era petita i adolescent no s'atrevia a dir cap mot perquè la timidesa se la menjava per dins. Aquella noia es va topar amb innombrables obstacles que la van fer créixer de cop, i li van fer tastar el dolor i la crueltat dels éssers humans. Es pensava que duria sempre aquella cicatriu al cor, però amb el pas dels anys les ferides s'han clos, i aquella coïssor ha desaparegut. Ara, ja no tinc por de trepitjar amb fortalesa l'asfalt, perquè sé que si caic, sempre hi haurà una mà amiga que m'alçarà de nou. Ara, em retrobo novament amb l'altra noia, i ens intercanviem un somriure, perquè totes dues sabem que a partir d'aquest instant comença un nou camí i deixarem enrere el passat tenebrós allà on el cel i el mar es besen.

Comentaris

Clidice ha dit…
és bo comprovar com sí que es pot canviar i més si és per tenir confiança en una mateixa :)
Arlequí ha dit…
Tens tota la raó Clidice :)

Salutacions cordials ;)
Anònim ha dit…
tens molta raó sobre aquesta redacció, hi estic d'accord amb tu Clidice
Arlequí ha dit…
Benvolgut/da anònim al bloc.
Moltes gràcies per la teva aportació.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies