Sentits: tacte












De bon matí, sento la carícia de la manta que em protegeix del fred. Després quan surto al carrer, un raig de llum solar es passeja pel meu rostre descaradament; i els dies de pluja, milers de gotes d'aigua regalimen dins meu. Enmig d'una confusió de mans, aquestes mans es toquen casualment i amb timidesa... Tacte de besades a les galtes plenes de passió no confessada. Aquest darrer sentit, desvetlla tots els altres en un instant, i aquell instant es converteix en un record que deso al meu bagul particular.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies