25 anys sense Salvador Espriu

-






Després de multitudinaris homenatges a Joan Brossa, i a Joan Amades, ara ve el merescudíssim homenatge a Salvador Espriu. Tots aquells i aquelles que vulgueu participar, el dia 22 de febrer haureu de penjar algun text de o sobre Espriu i així el recordarem el dia que fa 25 anys de la seva absència.

Comentaris

  1. Ignasi Revés23 de gener del 2010, a les 10:40

    Miraré de fer alguna coseta. Espriu s'ho mereix tot i més.

    Ah, i ja he vist que has tornat al Facebook. No te n'has pogut desenganxar, eh?

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls23 de gener del 2010, a les 12:51

    Molt bé Ignasi! Comptem amb la teva participació!
    No, no m'he pogut desenganxar del Facebook!

    ResponElimina
  3. Víctor Pàmies i Riudor23 de gener del 2010, a les 13:00

    Arlequí, queden pocs dies i s'ha de córrer, però s'ha de fer una mica de campanya i cercar "col·laboradors" perquè les coses arribin a bon port.

    Per exemple, el logo, està força bé, però és petit. L'has fet tu? Serveix per als menús dels blogs, però per a un escrit és petit. Hi ha possibilitat de fer-lo més gran, amb bona resolució?

    I cal estendre la crida a altres blogs literaris o a blogs que ja han participat en homenatges semblants.

    I donar alguna instrucció més, encara que senzilleta: hora preferible de publicar l'escrit, si se'n farà algun escrit recopil·latori, si hi haurà algun acte conjunt, recollir altres iniciatives que s'estan fent en altres llocs (no necessàriament blogs)... No sé t'ho dic per experiència, perquè la gent vol saber coses quan s'apunta a aquests actes.

    Potser també facilitar algunes dades de l'autor, on trobar informació...

    Espriu és un autor important de la cultura catalana i els 25 anys de la seva mort poden ser una bona excusa per recordar-lo i rellegir la seva obra.

    No me'n puc estar de recordar Sinera, el seu paradís imaginari.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls23 de gener del 2010, a les 13:22

    Gràcies pels consells Víctor! Demà mateix prepararé un post amb instruccions, informació de l'autor i l'hora per publicar l'escrit!

    ResponElimina
  5. xavier caballe23 de gener del 2010, a les 15:25

    Jo hi participaré :)

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls23 de gener del 2010, a les 16:41

    Doncs fixat :)

    ResponElimina
  7. Galderich24 de gener del 2010, a les 13:27

    Pobre Espriu, va passar de ser candidat a Premi Nòbel a no res després de la seva mort. Vinga, anem-hi tots cap a l'homenatge, em ve de gust!

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls24 de gener del 2010, a les 13:47

    Molt Galderich! Fixat! Gràcies!

    ResponElimina
  9. Nora Vela12 de febrer del 2010, a les 11:53

    Jo també m'hi apunto!

    ResponElimina
  10. Nora Vela12 de febrer del 2010, a les 19:56

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls13 de febrer del 2010, a les 10:58

    Molt bé Zerosetze! Comptem amb tu!

    ResponElimina
  12. Criticartt14 de febrer del 2010, a les 17:04

    Molt bona idea!!!! jo des de que ahir em van explicar l'homenatge ja hi estic treballant...... i ja he posat el logo al meu blog....

    ResponElimina
  13. Roser Caño Valls14 de febrer del 2010, a les 17:29

    Molt bé Criticart! M'acabes de donar una idea amb això del logo al blog.

    ResponElimina
  14. Roser Caño Valls14 de febrer del 2010, a les 18:18

    Ho sento, dec haver eliminat el comentari per error. Demano disculpes.

    ResponElimina
  15. Anònim14 de febrer del 2010, a les 20:26

    Temps de Poesia
    També ens afeixi’m
    al homenatge.

    ResponElimina
  16. Roser Caño Valls14 de febrer del 2010, a les 20:35

    Gràcies Temps de Poesia! Comptem amb vosaltres!

    ResponElimina
  17. Jordi Lon16 de febrer del 2010, a les 15:56

    Compteu amb mi. Espriu bé val una egagròpila...

    ResponElimina
  18. Miquel Puig i Pey20 de febrer del 2010, a les 23:28

    Ja en podeu comptar un de més!

    ResponElimina
  19. Trina Milan22 de febrer del 2010, a les 11:26

    Roser,
    el meu bloc, Platxeria, s'ha afegit a la commemoració dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu, http://www.trinamilan.cat

    salut

    ResponElimina
  20. Xavi Gassó22 de febrer del 2010, a les 12:04

    M'hi apunto al www.elenigmadeadriana.com, és clar... el mestre s'ho mereix

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació