Editorial: Gènere o gèneres literaris?

Des dels 7 anys sempre he tingut un esperit narratiu. Vull dir que des de llavors sempre que m’han vingut a visitar les muses, he escrit contes.

Fa un cert temps vaig fer algunes temptatives en el gènere del teatre, i un dia el Llunàtic em va dir: "-perquè no passes aquest tema teatral al gènere de la novel·la?" Llavors això em propicia un dubte, els que ens dediquem a escriure, ens dediquem a un gènere o a diversos gèneres literaris? I és en aquest moment quan la meva veu literària em diu que jo sóc creadora d’un gènere: el conte. És ben sabut, que hi ha molts escriptors/res de la literatura catalana que han fet temptatives en poesia, prosa, teatre, etc. Escriure és una tasca complexa, i demana dosis d’experiència vital i de lectures d’obres clàssiques i actuals. Considero que la tria de la dedicació a un gènere o un altre és personal i intransferible de cada hom que converteix l’exercici d’escriure en un ofici sense massa ànim de lucre.

Així doncs, després de donar-hi moltes voltes, he arribat a la conclusió següent: jo sóc contista o com diu en Jesús M. Tibau “cuentista”. Ho confesso: gaudeixo inventant històries breus amb personatges caracteritzats a base de pinzellades . Potser algun dia em exploraré d'altres gèneres... Per ara continuaré narrant, si m’ho permeteu.