L'article: Escriure lingüísticament correcte

Fa un temps vaig escriure el “post” Ser o no ser escriptor. Aquell text que fou una idea que vaig voler plasmar i compartir sense cap pretensió egocèntrica, va propiciar una interessant polèmica, a partir del comentari d'un/a Anònim/a, en el qual posava en dubte que un individu es pogués autoanomenar com a escriptor si feia faltes d'ortografia als seus escrits. Ho confesso: he escrit "posts" amb errors lingüístics.

D'ençà d'aquell comentari, sóc molt més meticulosa quan em poso davant del teclat i començo un “post”, i abans de penjar-lo a la xarxa, me'l miro, remiro, l'esborro i el reescric i fins i tot, ara escric abans el text en un processador de textos, per tal d'assolir un objectiu: escriure lingüísticament correcte. Tant és així que també acostumo a fer tasques de correcció d'antics “posts”. Així doncs l'esmentat Anònim o Anònima em va fer un favor, perquè ara sóc més cuidadosa amb la llengua, ja que és veritat que aquells/aquelles que intentem escriure, hem de crear ficcions mitjançant un bon ús del llenguatge tant literàriament com lingüística, tasques en les quals procuro filar prim, com a persona que es dedica a dos oficis: escriure i ensenyar.