Ahir l'Alfons Navarret, un bon amic, em va fer una entrevista al seu programa "Mar de Muses" a propòsit de la meva criatura literària A l'altra banda del riu. Era una entrevista totalment improvisada, i una de les preguntes que vaig haver de respondre fou la següent: "Quin llibre m'enduria a una illa deserta?". És clar que d'entrada haver de triar un sol llibre ja és una elecció complexa. Després em va deixar dir dos llibres, però la tria continuava essent difícil, i una de les respostes fou: El petit príncep d'Antoin-Saint Éxupery. Per què aquest llibre? Doncs senzillament, aquesta obra normalment es llegeix quan s'és petit, però jo el vaig descobrir fa ben poc, i cada pàgina que llegia m'enamorava més de la història i sobretot del petit príncep i de la seva saviesa naïf però intel·ligent. Aquest és doncs un dels llibres que més m'ha fascinat, i que recordaré sempre d'una manera especial.
2 comentaris:
El petit príncep és un llibre que solc rellegir cada set o vuit anys, i per senzill que semble, sempre li trobe una cosa nova que m'enamora. És una bona tria per a una illa deserta.
Salut i Terra, senyoreta Valls.
Hola Francesc! Estic d'acord amb tu! Gràcies
Salut i Terra, senyoret Valls.
Publica un comentari a l'entrada