Quan s'inicia un nou any, tornes a iniciar un nou rumb vital. I és així que fent una última mirada enrere, abans de tancar la porta que em duu als dies en què vaig perdre aviat la candidesa a causa de la crueltat humana que m'envoltava. Rere aquell món, vaig retrobar per uns instants, totes les sagetes que el fill de Venus m'havia llençat i que van obrir tantes ferides.
Cada cop que arriba la primavera, s'esdevé una transformació dels elements naturals, i les ferides es clouen. Han transcorregut deu dècades, i avui sense dubtar-ho ni un moment he tancat aquella porta. I quan una porta es clou, se n'obren d'altres de noves...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada