La nit passada vaig sortir al teatre Goya, gràcies a un regal dels reis d'Orient. Un marit ideal és una obra d'Oscar Wilde dirigida de Josep Maria Mestres. El primer acte comença amb l'aparició d'una dona, Laura, molt bellament vestida, i un xoc inicial entre les dues dones protagonistes, ella, i Victòria. D'entrada els noms la primera és la dona idolatrada per Petrarca, i la segona indica quan hom venç a algú en una batalla. Així, Laura arriba de Brussel·les amb un propòsit: fer xantatge, per interessos polítcis, a un parlamentari Robert, marit de Victòria, que està reconegut i idolatrat per ser honest i ser crític amb la corrupció política. El conflicte està servit, tenyit d'una subtil ironia genuïnament "Wildenianana". Enmig d'aquests dos personatges, hi ha una atmosfera de personatges ben característica:el típic vividor Arthur, que viu la vida al marge de les convencions, el senyor Goring, pare d'Arthur que constantment li recorda les convencions socials s'han de seguir, i Gina, germana del marit ideal, una dona que viu immersa en la societat del poder fent anar de bòlid als homes, i allunyant-se dels temes relacionats amb la política, i la senyora Markby, nom del qual ja ens indica que la seva existència en la societat és gràcies al seu marit que és parlamentari, però que en realitat no és gens feliç.
Aquesta obra es clou amb un final obert; qualsevol interpretació és possible.
Vet aquí que Oscar Wilde era un dramaturg original i avançat en el seu temps, perquè en aquesta peça ja plantejava una qüestió ben actual: si un polític ha de ser honest o pot caure en la temptació de vendre's l'ànima per diners per tal d'arribar al poder. I aquí és on entrem els espectadors perquè, a l'igual com feia William Shakespeare, Wilde ens ofereix una trama argumental que ens obliga a reflexionar i ens permet ser nosaltres els qui jutgem les accions dels personatges. Així doncs Un marit ideal és una peça dramatúrgica de qualitat que a tot i ser escrita fa dos segles, la trama argumental és ben actual. Oscar Wilde ens ofereix una reflexió concloent: existeix un marit ideal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada