dilluns, 22 de febrer del 2010
25 sense Espriu: L'homenatge
Aquest és el meu homenatge a la figura de l'escriptor de Santa Coloma de Farners, a través d'una de les seves obres, La pell de brau:
L'any 1985 va morir Salvador Espriu. Espriu fou un escriptor singular i polifacètic. Singular, per la seva original manera de crear poesia a través de mites com el de Sinera; polifacètic per la seva capacitat de "temptejar" tots els gèneres: narrativa, poesia i teatre. L'any 1960 publica el poemari La pell de brau, aquesta obra enceta un nou corrent literari fruit de la situació històrica del moment: la dictadura del règim franquista. Aquest nou corrent literari fou batejat per Josep M. Castellet com realisme històric. Espriu crea un mite Sepharad. Sepharad és Espanya. Tot el poemari parla d'un poble, un poble oprimit i que ha de despertar-se i lluitar envers aquesta opressió, d'aquí ve el títol La pell de brau. En aquest cas no es tracta simplement d'una obra emmarcada i sobre un context històric, sinó que aquest context esdevenia un motiu per elaborar aquesta obra i idear el mite esmentat, personificant el poble, i amb la veu del jo poètic adreçant-se a aquest poble que viu oprimit per desvetllar-lo i desvetllar-li la consciència de rebelió i de desig de llibertat. És doncs un recull poemari unitari i on res no és gratuït i que esdevé d'una banda un "document històric" i de l'altra una obra de la literatura universal en el gènere de la poesia. Tanco aquest editorial amb un dels poemes d'aquesta obra:
XLVI A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar les raons
i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà suau
i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament en l’ordre
i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
25 de la mort d'Espriu i 50 de La pell de brau. Encertat recordatori!
Ja som al Dia D, hora H. Ha estat una llarga travessa, però l'arribada resulta ben plaent.
Felicitats per la teva capacitat de crear sinergies (això que es diu tant ara!!) i per ajudar-nos a arribar fins aquí.
Un apunt de premsa: L'homenatge a Espriu avui és el Bloggie del dia al Món de RAC1.
Hola Roser un homenatge per Ell i una catedral per Tu.
Visca la Terra!
Una abraçada.
onatge
M'he adherit a l'homenatge:
http://tinyurl.com/yk7rubl
Un mític, sens dubte, d'aquells que ens surten del cor quan estem sols i orfes de terra...
Porto tot el matí recorrent blogs i més blogs amb apunts d'homentage a Espriu. Realment la iniciativa ha estat tot un èxit.
FELICITATS per la part que et toca!
Has estat una bona dinamitzadora, de veritat!
Bon dia,
no ens coneixem, però veig que hem elegit el mateix poema, enhorabona per l'iniciativa.
Salutacions des d'Escòcia!
http://enmigdelamar.wordpress.com/
Potser perquè veig poca televisió, però no sentit ni per ràdio ni per tele cap referència a Espriu, potser és la normalitat del país en que vivim...
Roser i Pàmies. Gràcies.
Salut.
onatge
En el meu vlok he posat una coseta, he arrivat tard, però el Vístor Pàmies m'ho va dir i fins ara no he pogut fer res,però estic amb tots volsaltres.
Gràcies.
Enhorabona per la iniciativa! És un goig compartir Espriu i reviure la seva obra. Avui, 25 anys per homenatjar amb vitalitat un dels millors escriptors en llengua catalana que tenim al nostre país.
Gran tasca la que has fet a partir d'aquest blog. Molta gent ens hi hem acabat sumant! Moltes felicitats!
Paseu-vos per nostre blog i visiteu Laberint de Espriu te 25 punts cada punt un pdf amb informació sorpresa.
Salutacions
Temps de Poesia
Felicitats per la iniciativa!
Publica un comentari a l'entrada