El Qüestionari: Manel Alonso Català

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Molts i cap en concret. Des de petit que he estat un lector voraç. Em vaig iniciar llegint els còmics i les novel·les de quiosc del meu pare, després devorava tot allò que anava caient en les meues mans. Recorde que em van impressionar Las rimas y leyendas de Gustavo Adolfo Bécquer, també Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda, El llop estepari, de Hermann Hesse. En català el primer poema que vaig llegir va ser Assaig de càntic en el temple, de Salvador Espriu, després llegiria els llibres El País Valencià, de Joan Fuster, El llibre de les meravelles, d’Estellés, El mecanoscrit del segon origen. de Manuel de Pedrolo, els diversos reculls de contes de Jesús Moncada...

Vaig descobrir els nostres clàssics a través de les cançons de Raimon i la veritat és que em van seduir des del principi.

2. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

La idea de crear o de recrear espais i personatges em va atraure des de molt jovenet. Però primer em vaig posar a escriure poesia, un vici aquest que per sort encara no he deixat. La poesia m’agradava i m’agrada molt per ella mateixa, però també perquè està directament emparentada amb la meua passió per la música. Després em vaig posar a fer novel·la, narrativa curta i des d’aleshores ho vaig combinant amb més o menys traça. Per a mi a hores d’ara viure és escriure i també ho és llegir.

3. Creus que és cert allò que deia Picasso. “La inspiració només es troba treballant”?

Sí, encara que jo pense que un escriptor d’una manera o altra sempre està treballant. En el nostre cervell, sense adonar-nos-en, es va cuinant alguna cosa, que després en seure davant d’un paper en blanc o de la pantalla de l’ordinador anirem boçant i fent créixer. Als escriptors no ens calen eines complicades ni cap espai per a esbossar qualsevol idea, amb un llapis i un tros de paper en tenim prou, igual ho podem fer en el tren que dalt d’una muntanya.

4. Quin autor de la literatura t’ha marcat més?

N’hi ha uns quants: Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, García Márquez, Saki, Josep Pla, Joan Fuster..., cadascú ho ha fet d’una manera i en un moment o altre de la meua vida.

5. Digues una citació literària.

Per exemple, aquesta del polonés Stanislaw Jerzy Lec: “Siguem breus: al món hi ha una superpoblació de paraules”. La vaig utilitzar en el seu moment per a encapçalar el meu llibre El carrer dels Bonsais, un recull de contes molt breus. Ara, si he de ser sincer, sóc d’aquells escriptors que contribuïxen ja siga des del paper imprés com des de les noves tecnologies a l’augment de la població de paraules.