dijous, 4 de febrer del 2010

Frenesí










Aquest mes de febrer és un període de constant frenesí: projectes de diversitat com a professora amb els amics de la UNESCO, l'homenatge del 22 F a Espriu i les presentacions mensuals de la meva criatura literària, etc. No tinc temps per llegir, ni escriure ni continuar futurs projectes literaris. De vegades en el nostre trajecte vital es creuen molts camins simultanis que hem de seguir, l'un rere l'altre. Somnio el dia en què les muses vindran a trucar a la meva porta, i tornaré a teclejar i teclejar paraules plenes de sentit, el sentit que vosaltres els lectors i lectores volgueu trobar. Mentrestant, gaudeixo d'aquest frenesí perquè em permet crèixer personalment i professional.

1 comentari:

Roser Caño Valls ha dit...

Clidice ha dit: Deu ser cosa del mes, perquè a mi la frenesia m'angoixa, però me n'alegro si a tu et va bé :)