La incògnita: Qui és?

-







A partir d'avui cada dissabte tindreu un joc literari. Comencem amb una nova incògnita i la primera pista per a descobrir el personatge literari:

-És un ésser solitari.

Comentaris

  1. Montserrat Brau27 de febrer del 2010, a les 18:35

    Tot i que encara és molt aviat, m'aventuraré... és "La cambrera", del Markus Orths?

    ResponElimina
  2. onatge27 de febrer del 2010, a les 18:44

    N'hi ha tants d'éssers solitaris...

    Slut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Ferdinand27 de febrer del 2010, a les 18:49

    Thomas Pynchon
    J.D.Salinger
    ...
    jo

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls27 de febrer del 2010, a les 19:14

    Gràcies per l'intent, però encara falten dades ;)

    ResponElimina
  5. Rafel28 de febrer del 2010, a les 18:29

    D'entre molts solitaris, en podria ser Josafat de Prudenci Bertrana.

    Salutacions
    Rafel

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls28 de febrer del 2010, a les 21:41

    Podria ser però no l'és. D'aquí a uns dies donaré una altra pista.
    Gràcies Rafel.

    ResponElimina
  7. Josep M. Sansalvador28 de febrer del 2010, a les 22:53

    Miquel Bauçà ?

    ResponElimina
  8. Vicent Ferrer1 de març del 2010, a les 1:30

    Sé que me'n vaig molt lluny, però en pensar en un ésser solitari
    recorde
    El moliner udolaire d'Arto Paasilinna

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls1 de març del 2010, a les 7:05

    No, Vicent Ferrer no és aquest personatge. Aviat penjaré la segona pista.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  10. Roser Caño Valls1 de març del 2010, a les 7:07

    Tampoc és Miquel Bauçà Josep! Aviat tindreu una nova pista. Estigueu atents i atentes!

    ResponElimina
  11. El veí de dalt1 de març del 2010, a les 17:12

    Ronbinson Crusoe?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació