Ves al contingut principal

L'Anecdotari: Un dia a la ràdio








L'altre dia, gràcies a l'èxit inesperat de la commemoració dels 25 sense Espriu vaig trepitjar Catalunya Ràdio, concretament vaig entrar a l'Internauta. Trepitjar aquest espai és com entrar en un món que no veiem, només escoltem i imaginem. Després quan tots els que participem de la tertúlia del Vicent Partal som a la taula, i els micròfons funcionen cal anar amb compte amb el què es i en com es diu; també s'ha de vigilar perquè se'ns poden escapar estossecs o esternuts.

El cert és que entrar dins l'àmbit radiofònic és com veure què s'amaga dins del barret d'un mag. La ràdio té aquella màgia infinita, gràcies a la paraula. La paraula és el mitjà que ens arriba, quan avui la imatge té tanta presència a la xarxa i a la televisió, les ones radiofòniques traspassen fronteres; i són les primeres en despertar-nos i explicar-nos què passa el món. És espai per a la espontàneïtat, tot i que sempre hi ha un guió al darrere.

Quan has trepitjat aquest "escenari" quedes com hipnotizat/da pel racó on els mots diuen molt, però no ho diuen tot, i ens fan partíceps d'allò que els interlocutors diuen. Una experiència realment inoblidable.

Comentaris

vpamies ha dit…
L'enllaç a l'àudio del programa.

Anar a l'Internauta del Partal és una experiència inoblidable.
Arlequí ha dit…
Gràcies Víctor! Tens tota la raó!