25 N Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència en vers les dones.
NI UNA MÉS
dissabte, 6 de març del 2010
25 sense Espriu: Valoracions "posthomenatge"
Quan vam començar aquesta iniciativa de recordar la figura de Salvador Espriu el dia que feia 25 anys de la seva absència, poc ens imaginàvem fins on arribaria. Només començar ja es van animar unes quantes persones, i la llista va anar creixent i creixent i el dia 22 F, vam rebre una allau de correus i comentaris de blocaires de tot arreu que han deixat un escrit commemorant la figura del creador del mite de Sinera. I no només això, sinó que avui encara hi ha gent que ens fa arribar el seu "post" parlant d'aspectes que potser que desconeixem, així és la xarxa. És una eina que ens permet fer actes col·lectius per a recordar personatges absents però no oblidats per aquells que els hem llegit i els tornarem a llegir. Avui per exemple, he descobert que al bloc Transeünt que albira el Nord, explica com la poesia d'Espriu ha traspassat fronteres i ha estat llegit i traduït al Bàltic. Potser com deia en Vicent Partal a l'Internauta Salvador Espriu encara no és un clàssic, perquè es troba enmig dels contemporanis i dels clàssics, però tant la repercussió massiva de l'homenatge blocaire com l'apunt d'aquest bloc demostren que aquest autor esdevindrà per a tots nosaltres un escriptor de la literatura catalana i universal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ha estat una iniciativa fantàstica. Tot un plaer haver pogut formar-ne part.
Per a mi també és una satisfacció haver pogut contribuir a l'homenatge col·lectiu que s'ha fet enguany a Salvador Espriu. Amb el meu post he volgut fer palès que l'Espriu és universal, i el fet que a Estònia (on parlen la llengua nacional poc més d'un milió de persones) s'editessin 22.000 exemplars de la seva antologia i es venguessin en poc més d'una setmana, que els poemes del nostre poeta inspiressin artites, em sembla prou significatiu.
Un aplaudiment per la vostra iniciativa, i gràcies per fer-vos ressò del meu modest gra de sorra.
Publica un comentari a l'entrada