Diem adéu

a Miguel Delibes que avui ens ha deixat amb un fragment d'una de les novel·les més conegudes, El camino:

Comentaris

Annette ha dit…
Els darrers anys m'ha donat la sensació que aqui a Catalunya havíem oblidat aquest gran escriptor (i persona).
No he trobat a les lletres catalanes un autor comparable, potser Mercè Rodoreda, però ella fou només urbana.
Delibes, en canvi, va recollir la inmensa sensibilitat, coneixement i enyor per un món que agonitza. Un món defugit per la majoria dels nostres autors.
I tot, amb un llenguatge que flueix riquíssim, amb la màxima senzillesa.
Adiós, Miguel. Adiós, Daniel el Mochuelo, espero que ahora juegues en tu río de cangrejos.
Arlequí ha dit…
Hola Annette! Respecto la teva opinió però crec que els autors no es poden comparar, cadascun té la seva veu i el seu estil. Aquí a Catalunya hi ha molts escriptors que han deixat grans obres.
Salutacions cordials.
Annette ha dit…
Hola Arlequí, amb tots els respectes, crec que no has entès el que volia dir, o potser jo no m'he explicat prou bé.
No m'estava referint a la "qualitat de l'escriptura" si no al món, a l'imaginari de l'escriptor, un món que jo trobo a faltar en la literatura catalana.
Els grans escriptors catalans del segle XX, en general, han centrat el seu imaginari en el mon urbà, i han fugit del món natural i/o rural com quelcom anacrònic. No he trobat, almenys entre els autors que he llegit (no he llegit a Jesus Montcada), una mirada comparable, que destil·li al mateix temps tendresa, coneixement profund, una certa nostàlgia no exempta de denúncia o cruesa, tot això amb un llenguatge magistral.
El cas de Mercè Rodoreda. Per mi és el millor escriptor català del segle XX, els seus llibres són una meravella, però el seu discurs és plenament urbà.

En la nostra literatura sembla que només vulguem mirar cap a la ciutat, cap a l'urbà, com a font de tots els progressos i virtuts, i hem deixat totalment de banda a la natura.
Arlequí ha dit…
Hola Annette! T'he entès perfectament què has volgut dir. Sí que hi ha escriptors en la literatura catalana que s'han centrat en el món urbà per exemple Joaquim Ruyra, Víctor Català i te'n podria dir molts més. Cada literatura té les seves particularitats, considero que cadascuna i dins d'ella cada autor/a té les seves qualitats literàries.
Salutacions cordials.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies