El Qüestionari: Gemma Lienas

1.Quin llibre et va fer entrar al món de la literatura?
No recordo un únic llibre, però sí que ja als 8 anys la lectura m’apassionava. Va ser gràcies a la passió per la lectura (i crec que tancada al lavabo de casa meva, per continuar llegint sense interrupcions) que vaig decidir que, de gran, seria escriptora. Algun llibre que m'hagi marcat molt: Els contes de Julio Cortázar, L'assassí cec de la Margaret Atwood.
2. Quan et vas adonar que t'agradava escriure?
A l'escola m'ho passava pipa fent redaccions. Però, a més, cada estiu, en començar les vacances, començava també una novel·la (amb boli i en una llibreta d’espiral), que, generalment, no acabava mai. Recordo que als 11 anys em vaig presentar a un concurs literari, que, per cert, no vaig guanyar. I ja sempre el plaer de l’escriptura m’ha acompanyat.
3. Creus que és cert allò que deia Picasso: "la inspiració es troba treballant"?
Sí, crec que és del tot cert. Qui va dir: un 10% d’inspiració i un 90% de transpiració també tenia raó. Primer, perquè si no t’hi poses, mai no tindràs res; treballant és com aconsegueixes avançar. I, segon, perquè quan més escrius, més s’exerciten els "músculs" cerebrals que calen per escriure.
4. Quin autor de la literatura clàssica t'ha marcat més?
M’han marcat molts autors, però per citar-ne alguns diria la Jane Austen, sobretot, amb la seva Emma, que té un traçat psicològic perfecte dels personatges. Madame Bovary de Flaubert, per la seva precisió en el llenguatge. I Middlemarch de George Eliot, per la seva visió de la condició femenina.
5. Digues una cita literària.
“Si la mujer no tuviera más existencia que la revelada por las ficciones que los hombres escriben, una se la imaginaría como un ser de gran importancia; muy variable; heroica y egoísta; espléndida y sórdida; infinitamente hermosa y extremadamente fea; tan grande como un hombre, quizás aún mayor. Pero esto es en las novelas. En realidad, la encerraban con llave, la golpeaban y la arrastraban por el suelo. Surge un ser compuesto y muy raro: imaginativamente de la mayor importancia; en la práctica, por completo insignificante.” Virginia Woolf. Una habitación propia