Milers de flocs gèlids han emblanquinat els meus cabells. El paraigües s'ha rebelat contra el vent. Una cortina de neu cobreix tota la ciutat comtal. Un munt de cares càndides miren embadalits la neu, com el miratge d'un oasi, un oasi blanc i fred, que a tots ens enamora. Aquest paisatge nevat s'ha convertit en una fotografia que guardarem dins del nostre àlbum vital.
2 comentaris:
és un espectacle tan bonic i relaxant que ha fet que avui treballi davant de la finestra... i casi no em puc ni moure del lloc... no em vull perdre ni un segont de la bellesa canviant del paisatge més que conegut i ignorat... fins avui!!
Gràcies Bel!
Publica un comentari a l'entrada