La vida em meravella









Diuen que quan traspasses la frontera dels trenta-cinc entres en una mena de crisi. Jo he tornat a néixer. Ara se m'obren un munt de portes cada dia, i quan hi ha núvols negres sé que l'endemà tornarà a sortir el sol. Ja no vull mirar enrere, no, ja no cal vessar més llàgrimes, els fets viscuts esdevenen lletres escrites a la sorra que l'escuma marina s'emporta per sempre. Sento que encara he de donar molt de mi mateixa a la vida i als/les altres. És com si de cop fos el personatge del Llibre de Meravelles de Ramon Llull Ara passejo per un sender esquivant les espines. No tinc por de les tenebres, ni de res. Tan sols vull viure i deixar que la vida m'ofereixi les meravelles que té guardades per a mi. Sé que encara vindran penes per plorar i deixar tancades al bagul de les golfes, i em tornaré a aixecar de terra. Ara ja puc cridar que estic aprenent a ser feliç dins d'un món ple de complexitats, misteris i crueltats passades, presents i futures. Sóc la nena del mirall, però ja sé que la vida continua i hem de permetre que flueixi com l'aigua dolça. Ja ho deia Heràclit: "Tot flueix, no podem tocar dues vegades el mateix riu".

Comentaris

CALPURNI ha dit…
Jo vaig tindre aquesta sensació quan vaig fer els trenta, després vingueren els quaranta i els cinquanta i ja no l'he tinguda. La vida, efectivament, flueix.
Arlequí ha dit…
Efectivament Calpurni! Gaudeix d'aquest dia!

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies