Hem deixat enrere el solstici d'hivern, dels dies curts i les nits fredes. Hem desat les mantes i les bufandes. Ja no queden rastres dels flocs de neu que van pintar carrers i cotxes. Comencem un nou solstici: flors, pol·len, ocells, fugacitat vital. Sembla com si tot el món es despertés amb la primavera, i com si una alegria ens envaiïs davant de l'esclat de la natura imparable i davant de l'impacable tic-tac que avança més ràpidament. Ara és quan recordem que la vida és com una rosa abans de marcir-se i que cal aprofitar-la al màxim sense mirar enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada